Aquest llibre és una bella història d?amor, i també una
interrogació sobre el significat del que és específicament
humà, i està escrit, a més, amb una brillantor literària
excepcional. Després d?haver estat detingut per primer
cop el 1934, el poeta Óssip Mandelstam, un dels més
grans del segle xx, va estar-se a l?exili a Vorónej durant
tres anys fins a la seva deportació. La mort li va arribar
el 1938, en un camp de trànsit cap a Sibèria. La seva vídua
va aconseguir escapar i va sobreviure com a professora
d?anglès en petites ciutats de províncies, fins que el
1956 li va ser permès de tornar a Moscou. Allà va començar
aquest relat, un dels més commovedors del segle
xx, en què, amb un detall extraordinari, explica les
tràgiques vivències del seu marit i els seus companys de
generació. La sensacional lucidesa que traspua, la seva
admirable serenitat en la lluita contra la barbàrie i el seu
coneixement de primera mà del món intel·lectual de la
Rússia d?aquell període fan d?aquest llibre un document
magnífic, així com una experiència lectora inesborrable.
