La metàfora del viatge és probablement la més antiga de la humanitat. Els humans mai no hem viscut amarrats a un espai, com ho fan els pòlips, les esponges o les ostres. Som una espècie que des de lorigen sha desplaçat per trobar indrets on lequilibri amb la vida fos possible. En aquest transitar, tenim tendència a repetir els itineraris més idonis. Per això fem camins, els llocs per on passem. Daquí que la mateixa vida pugui ser entesa com un viatge, com un trànsit cap a un final nebulós. Viure és passar i morir és traspassar: todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, va sentenciar el mestre Machado.
(...)
Daltra banda, a Barcelona existeix una tipologia i una estètica dels passatges, des del Passatge Arcàdia, una mossegada enmig duna illa de cases, una barreja de carreró i galeria, fins al Passatge de la Indústria, de clara vocació comercial, o els passatges a cel obert, com el Passatge Permanyer. La configuració i la designació daquests llocs, fronteres del lloc i del no-lloc, permeten a lautora obrir canals de comunicació entre la història, lantropologia, la traductologia, la literatura, la psicoanàlisi, la fotografia (Núria dAsprer fotografia els llocs per traduir la ciutat a lamic que no la coneix) i la biografia personal, que sexpressa en cursiva o, en la segona part de llibre, en una altra llengua, el castellà, perquè la intimitat de moltes biografies és lingüísticament bicèfala, i aquest fet cabdal ha de ser evidenciat en una traducció que persegueix lautenticitat i defuig la traïció, el mal endèmic dels traductors mediocres.
(...)
