Aurora boreal (1984) és la crònica duna ciutat de frontera que aviat es converteix en una cursa embogida de casualitats, com si fóssim davant dun autèntic exemple del gènere policíac. Durant el carnaval del 1938, a Maribor es va produir un assassinat salvatge, però a lautor no li cal explicar el que tots ja sabem dentrada: el seu relat marca el punt dinflexió en el qual el món antic perd els seus fonaments. La guerra es va endur, com aquell majestuós riu Drava que travessa la ciutat, tots els ponts, res no va quedar ben bé igual, ni tan sols el valor duna vida humana. Amb episodis sovint extravagants, Aurora boreal ens posa davant duna pregunta ineludible: ¿Fins a quin punt les idees predominants duna època contaminen les persones i les fan incapaces de pensar individualment, de pensar amb ètica?
