Escriure la infantesa, llegir-la, és aferrar-nos a l'única possibilitat de recuperar-la. Les nenes i nens que protagonitzen aquestes narracions són veus blanques que contemplen, interroguen, trien, són arrossegades pel mal, el desig, la solitud, la foscor interior. Petits herois enormes que corren plens de vida i desesperació cap a la rialla, la crueltat, la tendresa, l'engany. Belles criatures que habiten i exploren consciències noves. Nens, éssers que reneixen a cada instant.
Per ordre de naixement: Svetlana Aleksiévitx, Sylvia Plath, Ana María Matute, Carmen Martín Gaite, Clarice Lispector, Gesualdo Bufalino, Roald Dahl, Dylan Thomas, Mercè Rodoreda, Miguel Torga, Isaac Bashevis Singer, William Irish, Amadou Hampâté Bâ, Andrei Platónov, Yasunari Kawabata, Isaak Bàbel, Bruno Schulz, Ernest Martínez Ferrando, Katherine Mansfield, Alfonso Castelao, Marcel Schwob i Anton Txékhov són els autors que componen aquesta antologia que ens demostra que som les paraules gastades dels nenes que vam ser. Per això la literatura, que intenta tornar a unir paraula i ésser, memòria i matèria, sentit i vida, s'aboca tantes vegades a aquell espai immadur i a la vegada tan acabat del nostre jo interior.
