Al peu de la Torre Eiffel és el vibrant dietari parisenc que Emilia Pardo Bazán va escriure durant lExposició Universal de 1889, un moment en què la flamant Torre Eiffel es convertia en símbol de modernitat i motiu de polèmica. Amb una mirada penetrant i irònica, lautora retrata un París que bull de vida: el luxe i la misèria dels seus carrers, lefervescència artística, els debats polítics i el fenomen turístic que porta a la ciutat visitants de tots els continents.
El llibre captura com pocs la mentalitat de lèpoca: lorgull del progrés, però també les tensions, els prejudicis nacionals i les rivalitats que conviuen dins lExposició, aquest gran aparador on cultures diverses es troben i es mesuren. Pardo Bazán ofereix un testimoni intel·ligent, crític i ple dencant que ens mostra tant la fascinació per la modernitat com les contradiccions del món que la veu néixer.
