"Una educació francesa" no és pas una autobiografia tot i que parli molt de mi mateix. Tampoc la consideri com un assaig etnològic on miri de descriiure els costums, les olors, la bellesa d'un país desaparegut. Gràcies a la professió de mon pare i a la meua, he viscut set vides com un gat rus. De nin, vaig esquiar als Alps, vaig córrer a la vora del Rin, em vaig amagar als soterranis dels afores de París, vaig recollir petxines a les platges de la Mànega, vaig conèixer l'ambalsament d'una llengua a lescostes de la Provença. (...)
