Durant l'ocupació dels nazis de França (1940-1944), aquests van robar, extorquir i comissar béns financers, mobles i immobles per a engreixar la seva maquinària de guerra. El total d'aquest colossal robatori es compta en desenes de milers de milions de
francs francesos.
De la mateixa manera que van idear una tenebrosa indústria de la mort amb els camps d'extermini, els nazis també van idear una forma de finançar-se a través de la venda de tots aquells béns prèviament robats, creant rutes de revenda i blanqueig que acabaven a Barcelona, Madrid, Ginebra o Lisboa; ciutats aparentment neutrals. Cada ruta la duien una sèrie d'agents francesos, belgues, holandesos o alemanys, que coneixien aquelles ciutats i s'encarregaven de la revenda.
Però l'agost de 1944, amb l'alliberament de França, tots aquells agents van haver de fugir de França si no volien ser detinguts, jutjats i en molts casos condemnats a mort.
En aquest volum s'estudien les bandes de criminals que havien blanquejat aquells béns i que l'agost de 1944 es refugiaren a Barcelona (ben protegits pel franquisme) amb l'esquena carregada d'actes criminals i les butxaques plenes de diners robats. En alguns casos, desenes de milions que ingressaren sense cap problema en alguns bancs
barcelonins.
