EL MISSATGER DEL FRED

EL MISSATGER DEL FRED

LA DESAPARICIÓ D'HERNAN GURGUÍ, DESERTOR DE LA DIVISIÓN AZUL

JUNCOSA I GURGUÍ, XAVIER

14,00 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
PUBLICACIONS ABADIA DE MONTSERRAT
Materia
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-9883-495-6
Páginas:
224
Encuadernación:
Bolsillo
14,00 €
IVA incluido
Descatalogado

Hernan Gurguí i Mas (Barcelona, 1906) viatjà entre els anys 1930 i 1935 a Guinea, Abissínia, Egipte, Sudan, Iemen, Djibouti, Indoxina francesa, Filipines i la Xina. Fill d?una coneguda família del barri de Gràcia ?els seus pares tenien diverses parades de peix i de carn en els dos mercats de la Vila?, l?Hernan era sovint en boca de tothom pels seus dots de seductor i per la seva vida arriscada, aventurera i eixelebrada; faldiller i jugador, es casà el 1929 amb la Josefina Hüppy, néta d?un suís que havia vingut a Barcelona per a participar en la fosa del monument a Colom. La parella, però, esdevingué un desastre. El missatger del fred es capbussa en la vida dels seus avantpassats; com si tibant del fil familiar, l?autor ?que n?és el nét? volgués trobar el perquè d?aquell desencontre. L?estiu de 1941, aclaparat per l?atzucac en què s?havia convertit la seva vida, sense ser ni falangista ni franquista, l?Hernan Gurguí s?allistà en la primera lleva de la División Azul. Però el 10 de febrer de 1942 desertà i es passà a l?exèrcit roig. Des de llavors, el silenci: mai no ha constat ni com a mort ni com a desaparegut. Què se?n va fer de l?avi Hernan?, es pregunta l?autor. L?any 1982, però, una misteriosa carta arribà des de Rússia?

Artículos relacionados

  • EL ARTE DE INVOCAR LA MEMORIA
    LÓPEZ BARCELÓ, ESTHER
    La memoria es una forma de invocar el pasado que se conjuga en presente y se traduce en futuro. Muchas veces, la puerta de acceso del hoy a los ayeres requiere de llaves codificadas que, al estilo de la magdalena de Proust, nos ayuden a liberar del olvido a quienes en él quedaron desterrados. En 'El arte de invocar la memoria', la escritora e historiadora Esther López Barceló ...
  • DOS BIBERONS A LA POSTGUERRA
    DOMÈNECH, SALVADOR
    Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és...
  • QUINA MENA DE GENT SOM
    CALVET "GAZIEL", AGUSTÍ
    El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable inte...
  • JOAN CARLES I. DE REI DEL POBLE A HEROI CAIGUT
    PRESTON, PAUL
    L'historiador britànic Paul Preston va publicar el 2004 una biografia de Joan Carles I. Aleshores en parlava com a 'rei del poble' i la seva visió aportava al personatge moltes més llums que ombres. Ara, arran dels esdeveniments dels darrers anys, com ara escàndols personals relacionats amb la seva vida amorosa, problemes familiars i presumptes negocis gens transparents del mon...
  • CUANDO ÉRAMOS REFUGIADOS
    PÀMIES, TERESA
    El exilio de la escritora Teresa Pàmies no fue ni breve ni fácil. En enero de 1939 atravesó a pie la frontera francesa al tiempo que lo hacían miles y miles de refugiados que huían aterrorizados del fascismo. Allí, en Francia, cumplió los veinte años. Tras no pocas aventuras, cruzó el Atlántico y acabó residiendo una buena temporada en México, donde volvió a la militancia activ...
  • EL FEDERAL
    ALZAMORA MARTIN, SEBASTIÀ
    La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal...

Otros libros del autor