Després dels estralls de la segona guerra mundial, el filòleg Victor Klemperer s'interessà per la dimensió intel·lectual de la creació literària, amb una preocupació molt profunda pel sentit de l'humanisme. Per la seva doble condició de romanista i jueu, impactat per l'ascens que havia tingut el nazisme, oferí una mirada alternativa a la d'altres estudiosos que, com ell mateix, aconseguiren que la romanística alemanya de la primera meitat del segle XX ocupés un espai medul·lar en la literatura comparada europea. Aquest volum aplega dos dels seus estudis cabdals: Cultura. Consideracions després de l'enfonsament del nazisme i El vell i el nou humanisme. Mentre que en el primer propugna que tota cultura és permeable a les influències foranes i que el futur de la cultura alemanya dependrà de l'extensió de l'ensenyament més enllà de les elits que havia privilegiat el nazisme, en el segon treball presenta el contrast entre l'humanisme de caràcter filològic i unes noves maneres d'entendre'l durant els anys cinquanta. En un moment en què la vella Europa torna a ser qüestionada per corrents de pensament antagònics, aquests dos assajos, traduïts per primera vegada al català, aporten reflexions de plena vigència d'un dels intel·lectuals europeus de referència del segle XX.
