A semblança dels camperols, els frares i monjos solien acompanyar els apats amb amanides de caracter refrescant –que llavors en deien enciam– on, a mes de la lletuga, l’escarola i els creixens, no hi solien faltar les olives salades i les taperes. Les plantes aromatiques –que els antics frares en deien “herbes odorifiques”– mes enlla del seu interes remeier, tambe tenen una gran importancia en la cuina puix que la gastronomia conventual i pairal compta amb nombrosos plats que son reforçats, en el seu gust, amb el complement de les especies i de les herbes aromatiques. Les antigues receptes culinaries aportades en aquest llibre provenen de vells manuscrits i tambe d’antics tractats. Son transcrites amb la puntuacio i l’ortografia normalitzades per fer-les mes entenedores i, per tal d’ajudar a la comprensio de les receptes, l’autor ofereix un glossari i una orientacio bibliografica amb la indicacio dels principals tractats culinaris i amb la relacio de les fonts manuscrites d’on provenen la majoria de les receptes que, alhora, son comentades i situades en el seu context, ja sigui pairal o conventual, de la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Cuina pairal i conventual es el primer llibre que l’autor publica a Farell Editors, entitat editora especialitzada en l’estudi i la divulgacio de la cultura popular. La present aproximacio historica a la cuina pairal i conventual es una documentada aportacio a l’estudi de la gastronomia catalana que ofereix nombroses receptes inedites, ben utils “al rebost i a la cuina”.
