Viatjant amb cendres és el diari dun viatge per la memòria dun escriptor català exil·liat a la URSS a les acaballes de la Guerra Civil que torna a casa just quan la Perestroika és a punt de fer miques el món que ell havia conegut durant 40 anys. Un exil·liat de lexil·li es definiex a si mateix.
Viatjant amb cendres és també un viatge pel deliri soviètic, pel Gulag de Perm als Urals, per les estratègies extravagants i rocambolesques per sobreviure en el dia a dia dun regim que sota Stalin arriba al paroxisme de la bogeria, un viatge pel desconcert de finals del segle XX, pels canvis socials i polítics, per lesfondrament del comunisme.
Però sobre tot Viatjant amb cendres és el relat minuciós de lamor dun home per la seva companya i per la seva llengua. Jo sóc la meva llengua diu el protagonista. La llengua com a memòria i consciència. Viatjant amb cendres és un diari escrit abans de morir, a corre cuita durant els darreres mesos de vida, on Dovstoievsky, Canetti, Pasternak, Maiakovsky, Tolstoi, Molotov, el propi Rilke, Stendhal, Susan Sontag i Pla troben el seu lloc com a referents davant la perxplexitat del present.
I finalment Viatjant amb cendres és el diari del viatge que fan les cendres de la dona estimada per Rusia, cercant el darrer refugi en el vent de les muntanyes del Caucas, a Derbent, la ciutat més antiga de la URSS, la Porta dAlexandre el Gran, la Porta de totes les Portes.
