En aquest conjunt dobres, Joan-Pere Viladecans ens mostra, un cop més, el seu pensament ocult sobre el seu, el nostre interior. Fidel a la seva trajectòria, mescla diferents tècniques i materials partint duna realitat complexa, el propi cos, per endinsar-se en una constant abstracció sobre la fragilitat, la possible malaltia, el patiment i el permanent interrogant existencial.