SPINOZA I ELS GENTILS / EL TRIOMF DE LA FONÈTICA

SPINOZA I ELS GENTILS / EL TRIOMF DE LA FONÈTICA

DE RIQUER MORERA, MARTÍ

12,00 €
IVA inclós
No disponible
Editorial:
QUADERNS CREMA
Any d'edició:
2014
ISBN:
978-84-7727-556-5
Pàgines:
128
Enquadernació:
Rústica
Col·lecció:
Biblioteca Mínima
12,00 €
IVA inclós
No disponible

Poc abans de l?esclat de la Guerra Civil, Martí de Riquer va escriure dues comèdies, Spinoza i els gentils i El triomf de la fonètica. En aquestes obres, l?autor reprèn la tradició d?un humor català lliure i absurd, ple de caricatura
i de farsa. A El triomf de la fonètica, els preparatius d?un matrimoni per interès es convertiran en un deliri amb esquimals, una cabra, filòlegs i gent que menja espelmes; mentre que a Spinoza i els gentils un grup
de familiars pocavergonyes es volen quedar els diners de la pobra hereva d?un oncle mort que no és veritablement mort. Amb un humor de la corda dels germans Marx, Boris Vian o Ionesco, aquestes dues obres de joventut
de Riquer ens fan anar de l?estupor i el somriure a la riallada franca.
«Ens trobem davant d?una obra escrita essencialment per instint teatral i bàsicament sostinguda per una cultura sòlida. Es tracta, per tant, d?un veritable exemple de teatre net, sa; recolzat i assegurat sobre una base que fa superar els riscs de carrincloneria, sentimentalisme o grotesc que aquella condició per si sola acostuma a comportar.
[?] En El triomf de la fonètica hi ha una gran
abundància d?imaginació, d?humor, de sàtira, etc., no acumulades avariciosament i capriciosament com perles precioses i fràgils, sinó donades a doll».

Articles relacionats

  • GOOD GIRL
    ABER, ARIA
    UN DEBUT PODEROSO, ENFURECIDO Y NECESARIO. «UN ÉXITO TOTAL»PUBLISHERS WEEKLY. NOMINADO AL WOMEN'S PRIZE FOR FICTION 2025 Con una conmovedora perspectiva sobre nuestros tiempos, Good Girl huele a resaca química y cemento mojado, como un domingo cualquiera en Berlín En el universo underground y artístico de Berlín, donde el techno y las drogas palpitan en antiguos almacenes atra...
  • LOS VIGÍAS
    TERVONEN, TAINA
    Cada nuevo libro de Taina Tervonen es una pequeña antorcha que brilla en la oscuridad con determinación y verdad. Nos traen historias reales, que ocurren a pocos kilómetros de nuestros hogares, que quizá incluso suceden en el momento mismo en el que cogemos el libro y nos sentamos a leerlo: absolutamente contemporáneas y, sin embargo, desconocidas o ignoradas. No hay duda: los...
  • LA MUJER ABANDONADA
    DE BALZAC, HONORÉ
    Por recomendación de su médico, el joven barón Gaston de Nueil abandona el frenesí de París y se instala en una pequeña ciudad de Normandía, Bayeux, donde no tarda en aburrirse de la calma y los chismes de la aristocracia rural. Hasta que descubre la existencia de la vizcondesa Clara de Beauséant, una mujer tan bella como misteriosa que, tras un mal matrimonio y una desafortuna...
  • EL PODER DE LA PROXIMIDAD (SERIE ENDEBATE)
    MORENO, CARLOS
    El manifiesto de uno de los urbanistas más influyentes del mundo para humanizar y hacer más habitables las ciudades. El poder de la proximidad invita a repensar la vida urbana desde una mirada más humana y transformadora. Carlos Moreno propone una auténtica revolución urbanística: habitar la ciudad -no solo alojarse en ella- redescubriendo el valor de la cercanía. Defiende una ...
  • CAROLINA
    RODÀ, JENNI
    Carolina. Carol. Lina. Li. Quants noms pot tenir una dona abans de reconèixer-se? Quan l'Ona troba una fotografia antiga de la seva mare, la Carol, amb una disfressa i un nom desconegut, el passat s'obre com una ferida. És llavors quan la Carol s'endinsa en els records d'un primer amor que va ser lluminós però també mot dolorós i que la va fer petita, en la veu d'algú que la va...
  • 100 COSES QUE CAL SABER DE LA CULTURA FESTIVA POPULAR CATALANA
    MOYA-DOMÈNECH, BIENVE
    BALLS, BESTIARI FESTIU, LES FESTES MAJORS MÉS CARACTERÍSTIQUES, LES FESTIVITATS MÉS DESTACADES I LA GASTRONOMIA MÉS ESSENCIAL. «D'entrada, bé podríem dir que una de les claus de la universalitat de la festa rau en la manera com satisfà un requisit psicològic, que és el de permetre'ns pensar el pas del temps no com un continu indiferenciat, sinó com un transcurs marcat per ritme...