Em seixanta-tres textos, d?«Acàcia» a «Viatge», Philippe Claudel evoca tant perfums d?infància com
d?adolescència. Cada evocació fa emergir un món oblidat, del qual només en resten algunes traces: l?after-shave del
pare, la crema solar de la mare, els cabells sedosos de les primeres enamorades, els Gauloises i els Gitanes, la
canyella dels pastissos i el vi calent, el carbó per treure?s el fred, la tinta de l?escola, el fenc als camps, el
jersei de l?oncle... Sentors dolces o agres, simples o refinades. Al llarg del relat es dibuixa un paisatge de pins, de
camps de terra negra i de rius, i torna a la vida un món de gent senzilla i franca, per qui el llit de néixer també és
el de la mort.
