Quan sacosta lestiu, en regions pròximes al pol Nord, la llum del dia sallarga tant que pròpiament no es fa de nit; són les màgiques nits blanques: «Feia una nit meravellosa, daquelles que potser només es donen quan som joves, estimat lector.»
Dostoievski narra la història duna parella de joves solitaris, desesperats, somiadors que es coneixen en una daquestes nits irreals als carrers de Sant Petersburg. Al llarg de quatre nits nous sentiments plens dingenuïtat romàntica creixeran dins seu, però el miratge es desfarà i la realitat simposarà de manera cruel. ¿Un únic moment feliç és prou per a tota la vida dun home?
Les nits blanques és una gran història damor i desil·lusió, amb Sant Petersburg com a escenari nostàlgic i que entre altres directors de cine va fascinar a Robert Bresson o Luchino Visconti.
«El cor de les nits blanques és un desig. Un desig immens i terriblement concret. El desig de ser feliç.» (Carlota Subirós)
Traduït per: Miquel Cabal Guarro
