Amb entusiasme des de lemoció. Així defineix Àngela Navarro lescriptura dels seus relats publicats sota el títol Històries de la Boqueria. Vivències duna dona de mercat (1918-1952), amb què es dóna a conèixer la història de la Carmeta, la Carme Abad, venedora al mercat de la Boqueria i mare de lautora.
Històries de la Boqueria revela detalls duna vida darrera un taulell de venda de fruites a lespai de la Gardunya en el període de temps que assenyala el subtítol. Són les dates en què la Carmeta va començar a treballar a la Boqueria als seus onze anys- i el moment en què va haver de marxar per la decisió presa per lAjuntament de lèpoca de suprimir les parades de la plaça de la Gardunya per fer-hi un aparcament.
Una lectura que a mesura que avança entre els primers anys de contacte i de treball al mercat va deixant anar el gust de la fruita de temporada, peres, cireres, préssecs, pomes que passen per la parada de la Boqueria procedents aleshores de lantic mercat majorista del Born, portada per camàlics, i fins a lentrada en escena dels camions que abasten a altres mercats de la ciutat. Lacostament a la guerra civil, la dura postguerra, la repressió franquista i el creixement o expansió de la ciutat a principis dels cinquantes. Es dibuixa el perfil dun mercat en què els clients hi trobaran tota mena de productes, tan locals com de laltra banda del món, un tret que sha mantingut al llarg dels anys, a part de latracció que els turistes i els passavolants han sentit pel mercat.
De la mà de les vivències de la Carmeta al mercat, sorgeixen altres personatges en els relats: el còmic Franz Joham i la marionetista Herta Frankel, que formaven part de la companyia Los Vieneses, o la balladora gitana Micaela Flores Amaya La Chunga- entre daltres. El marit de la Carmeta, lEnric Navarro, va dissenyar i crear les aixetes de llautó Zas -empresa que ell mateix va crear- i que encara es poden veure en algunes fonts públiques de la ciutat.
Just ara, pels volts de quarts de dues, hi ha la senyora Ingrid, també estrangera, que sol passar de tant en tant a lhora dels cabassos. Passada la una del migdia és el moment en què cabassos enormes es passegen en mans de les seves mestresses, a la recerca de productes gairebé de rebuig o molt barats, aquells que no aguantarien fins lendemà o que, per motius del tot misteriosos, no han tingut sortida.
Una història de vivències, com la mateixa autora les descriu, publicada per una editorial que obre portes tot posant les seves ganes i experiències al servei de tots aquells autors que vulguin compartir amb nosaltres la il·lusió i el compromís de publicar de manera acurada, respectuosa amb els textos i els autors, i sense servituds....