EXILIATS, PROSCRITS, DEPORTATS

EXILIATS, PROSCRITS, DEPORTATS

VILANOVA VILA-ABADAL, FRANCESC

16,70 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
EMPÚRIES
Any d'edició:
2006
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-9787-207-2
Pàgines:
144
Enquadernació:
Bolsillo
16,70 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata

La caiguda de la Segona República espanyola va provocar un dels èxodes més impressionants del segle XX. Entre el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939, gairebé mig milió de persones, entre civils i militars, van creuar la frontera amb França. Gent de tota classe i condició, famílies senceres, soldats i dirigents polítics, mestres i intel·lectuals, funcionaris i militants anarquistes, van caure literalment sobre regions frontereres com el Rosselló, la Cerdanya o el Vallespir. Arribats a França, la majoria dels refugiats coneixerien la duresa dels camps d?internament a les platges rosselloneses (Sant Cebrià, el Barcarès, Argelers...) i respirarien l?hostilitat dels sectors més conservadors de la III República, que veien amb simpatia la victòria franquista. Per a molts d?aquests refugiats, els camps francesos van ser el pròleg d?un nou viatge a l?infern: la deportació als camps d?extermini alemanys a partir de l?estiu de 1940. A Exiliats, proscrits, deportats, Francesc Vilanova repassa el primer exili dels republicans, aquell que neix amb la caiguda de Catalunya i viu la derrota francesa a mans dels alemanys el juny de 1940: un primer exili marcat per la duresa, la misèria i els patiments, però també marcat pel coratge dels seus protagonistes. Perquè els homes i dones d?aquest primer exili van demostrar una extraordinària voluntat de sobreviure i reorganitzar-se en els camps d?internament francesos, mentre continuaven lluitant per un futur millor.

Articles relacionats

  • EL ARTE DE INVOCAR LA MEMORIA
    LÓPEZ BARCELÓ, ESTHER
    La memoria es una forma de invocar el pasado que se conjuga en presente y se traduce en futuro. Muchas veces, la puerta de acceso del hoy a los ayeres requiere de llaves codificadas que, al estilo de la magdalena de Proust, nos ayuden a liberar del olvido a quienes en él quedaron desterrados. En 'El arte de invocar la memoria', la escritora e historiadora Esther López Barceló ...
  • DOS BIBERONS A LA POSTGUERRA
    DOMÈNECH, SALVADOR
    Poques vegades el lector té l'oportunitat de llegir memòries que impacten tant pel seu contingut, i encara menys dues en una mateixa obra. Les memòries d'aquest llibre són nascudes de realitats intel·lectuals, personals i socials ben diferents, però amb unes vivències marcades per un destí similar. Un soldat de la lleva del biberó i un ciutadà que, vivint a França, en tornar és...
  • QUINA MENA DE GENT SOM
    CALVET "GAZIEL", AGUSTÍ
    El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable inte...
  • JOAN CARLES I. DE REI DEL POBLE A HEROI CAIGUT
    PRESTON, PAUL
    L'historiador britànic Paul Preston va publicar el 2004 una biografia de Joan Carles I. Aleshores en parlava com a 'rei del poble' i la seva visió aportava al personatge moltes més llums que ombres. Ara, arran dels esdeveniments dels darrers anys, com ara escàndols personals relacionats amb la seva vida amorosa, problemes familiars i presumptes negocis gens transparents del mon...
  • CUANDO ÉRAMOS REFUGIADOS
    PÀMIES, TERESA
    El exilio de la escritora Teresa Pàmies no fue ni breve ni fácil. En enero de 1939 atravesó a pie la frontera francesa al tiempo que lo hacían miles y miles de refugiados que huían aterrorizados del fascismo. Allí, en Francia, cumplió los veinte años. Tras no pocas aventuras, cruzó el Atlántico y acabó residiendo una buena temporada en México, donde volvió a la militancia activ...
  • EL FEDERAL
    ALZAMORA MARTIN, SEBASTIÀ
    La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal...

Altres llibres de l'autor

  • LA BARCELONA FRANQUISTA I L'EUROPA TOTALITÀRIA (1939-1946)
    VILANOVA VILA-ABADAL, FRANCESC
    A l'inici de la dècada dels quaranta, la Barcelona franquista era l'espai polític, cultural, social i econòmic ocupat pels que s'encarregaven d'imposar les consignes del nou règim. Entre els agents de la Barcelona franquista (autoritats polítiques, policials i militars, funcionaris i buròcrates, empresaris, grans i petits burgesos), hi havia algun escriptor i un nombre rellevan...
  • UNA BURGESIA SENSE ÀNIMA
    VILANOVA VILA-ABADAL, FRANCESC
    «Ha llegado España»: sota aquesta terrible consigna, el franquisme va desplegar tot el seu poder militar, polític, ideològic, cultural, sobre un territori desfet per la guerra i la revolució. A la repressió política, social, laboral, cultural i lingüística, s'hi va afegir una salvatge i brutal revisió del passat republicà i catalanista del país: qui eren els responsables del de...