François Cheng s’expressa amb candor i bondat, seguint el seu instint d’artista, la seva consciència de cal·ligrafista. El resultat és una veritat humil però absoluta; una legitimitat. L’escriptura a mà és, per naturalesa, el vehicle de la consciència, que donarà forma i substà ncia a les paraules.
“En temps de misèries omnipresents, la violència indiscriminada, els desastres naturals o ecològics, parlar de bellesa pot semblar incongruent, impropi, fins i tot provocador. Gairebé un escà ndol. Però a causa d’això, veiem que, a diferèmcia del mal, la bellesa està en l’altre extrem d’una realitat a la qual ens hem d’enfrontar. (…) El que està en joc no és altra cosa que la veritat del destà humà , un destà que implica les dades fonamentals de la nostra llibertat.”
