CATÒLICS, COMUNISTES I CIA.

CATÒLICS, COMUNISTES I CIA.

INTEL·LECTUALS CATALANS I GUERRA FREDA

PONS, AGUSTÍ

18,90 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata
Editorial:
EDICIONS DE 1984, SL
Any d'edició:
2023
Matèria
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-18858-65-9
Pàgines:
256
Enquadernació:
Rústica
18,90 €
IVA inclós
Disponibilitat inmediata

Diem Guerra Freda al període que va entre el 1947, dos anys després de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, i el 1991, any de dissolució de la Unió Soviètica. Excepte pel que fa a un enfrontament bèl·lic directe, les relacions entre la Unió Soviètica i els Estats Units van ser de confrontació total en el camp ideològic, econòmic i cultural. Espanya no va quedar al marge d'aquest conflicte. Només cal recordar que la prolongació de la dictadura franquista té molt a veure amb les necessitats logístiques i militars dels Estats Units i els seus aliats. En el camp cultural, les dues potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial van fer sentir la seva influència a través, sobretot, de dues organitzacions internacionals d'escriptors: el Consell Mundial de la Pau pel que fa a la Unió Soviètica i el Congrés per a la Llibertat de la Cultura pel que fa als Estats Units. En aquest llibre s'examina de forma detallada el paper que, en aquesta confrontació, hi van tenir alguns dels intel·lectuals catalans més destacats d'aquest període. Hi surten, entre d'altres, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Alfonso Comín, Xavier Folch, Joaquim Molas, Manuel Sacristán, Ricard Salvat, Jordi Solé Tura, Antoni Tàpies, Joan Triadú i Manuel Vázquez Montalbán.

Agustí Pons (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor. Ha treballat als diaris "El Noticiero Universal" (1964-1976) i "Avui" (1976-1996), i a l'emissora "Catalunya Cultura" (1999-2006). Ha publicat una trentena de llibres entre els quals les biografies de Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera i Salvador Espriu; també "Deu daus" (Premi Joan Fuster i Premi Nacional d'Assaig), així com "Per entendre l'Europa del segle XX" i "Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara"; la novel·la autobiogràfica "Bàrbara", i el llibre memorialista "Crònica al marge". El 2015 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya».

Articles relacionats

  • SON COMO GLACIARES LOS BARCOS DE ACERO
    MENÉNDEZ, CYNTHIA
    Inspirada en la lucha contra la privatización de un astillero, Son como glaciares los barcos de acero se sumerge en las huelgas y movilizaciones de los años noventa del sector naval en Vigo. La novela retrata la ciudad en pleno conflicto obrero, entre la derrota y la dignidad, entre la nostalgia y la memoria. «Son como glaciares los barcos de acero es una historia que con...
  • PATRIA (EDICIÓN 10 ANIVERSARIO CON CANTOS TINTADOS)
    ARAMBURU, FERNANDO
    Edición conmemorativa del último gran fenómeno de las letras en lengua española, a los diez años de su publicación. Enriquecido con un texto nuevo del autor.«Pocos libros consiguen emocionarme, pero al llegar a la última página noté cómo se me humedecían los ojos.» The Sunday Times«¿Es Aramburu el Tolstói del País Vasco, autor de una Guerra y paz en español que explora el dolor...
  • 36-39: MALOS TIEMPOS
    GIMÉNEZ, CARLOS
    Recogemos en un solo volumen la última obra de Carlos Giménez, una crónica muy personal de la Guerra Civil. Las historias de 36-39: Malos tiempos, cuatro álbumes editados aquí en un solo volumen, nos hablan de cómo vivió la gente de a pie el asedio de Madrid durante la guerra civil. Temas tan duros y complejos como el rencor, el hambre, el miedo, el sacrificio o la amistad cobr...
  • SERVICIO INTERIOR
    AGIRRE, KATIXA
    La extraordinaria historia de cuatro mujeres que organizaron una red de información clandestina para burlar a Franco y a los nazis.París, 1940. El ejército nazi ha tomado la ciudad. El gobierno vasco en el exilio se ve obligado a una huida precipitada, tras dejar abandonados documentos comprometedores. Cuando los alemanes y el gobierno franquista hallan esa información, se dese...
  • ¿MATÓ TU BISABUELO AL MÍO?
    PASALODOS, ARNAU FERNÁNDEZ
    Un ensayo sobre los bisnietos del franquismo: cómo el silencio, el trauma y la impunidad han atravesado cuatro generaciones.  Mi abuela, Rosita Sesé Miralles, murió el 1 de febrero de 2016 sin saber dónde estaba enterrado su padre, Manuel Sesé Mur. Dos guardias civiles le dispararon a bocajarro una tarde de enero de 1948 y desde entonces su paradero fue una herida abierta. Mi a...
  • UNA CATALANA A PARÍS
    PAMIES, TERESA
    «Jo buscava en aquella expectació un raig de simpatia perquè soc catalana a París, i desitjava que Raimon ens fes quedar bé. Diuen que aquest sentiment meu és patriotisme tronat. Potser sí, que ho és, però deixeu-me'l, si us plau: "c'est mon droit".» Teresa Pàmies va viure els efectes de l'esclat de la Revolució Russa des que va néixer en el si d'una família de fermes convicci...