Quan el 20 dagost de 1940 Ramon Mercader va cla-var un piolet al cap a Trotski, els poumistes de Mèxic van escriure abundantment sobre la suposada ombra allargada de la seva mare, la Caritat del Río. La van retratar com una dona calculadora, freda i fanàtica que no hauria tingut cap inconvenient a sacrificar el seu propi fill per la causa de Stalin. Daquesta manera es va convertir en «qui movia els fils».
Però qui va ser en realitat la Caritat del Río? La seva vida va ser la duna dona sempre entregada apassionadament a la causa del comunisme. Tanmateix, va començar sent una devota catòlica, amb rampells de misticisme. Després va passar a ser una senyora de Sant Gervasi, vestida a lúltima moda de París, fins que va començar a intimar amb els anarquistes barcelonesos, que li van obrir la perspectiva dun món aventurer, molt diferent del de la seva vida quotidiana, amb moltes més emocions que les que li podria proporcionar el pusil·lànime del seu marit. Va tenir amors candents i desamors que la van dur a la desesperació. No sabia fer res a mitges. Va ser una de les fundadores del PSUC i es va parlar della com la Pasionaria de Catalunya.
Un magistral Pep Brocal prova de posar llum a la foscor i ens traça la vida, farcida de veritats, mitges veritats i mentides, duna dona irrepetible.