Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok.
Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L'estiu, però, canviarà completament amb l'arribada d'una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys.
Amb un to brutalment honest, Lluís Oliván fa un retrat d'una vellesa agredolça i d'una vida plena de contradiccions i de moments de vitalitat, i ens demostra que mentre seguim fent via podem afirmar que encara som vius.
