L?autora ha escrit aquesta novel·la com es dispara una foto, sense respirar, buscant la precisió, capturant l?instant. No triguem a adonar-nos que el text posseeix el poder de despertar sentiments als quals l?angoixa no és aliena. Provoca un estat de suspensió a través del qual reconeixem un dels poders de la literatura: atorgar a les paraules tot el seu poder explicatiu i figuratiu. És com si Angot aixequés el vel no per espantar-nos, sinó amb la finalitat que vegem i comprenguem.
«Un text admirable, una experiència de lectura extraordinària. A l?instant de tancar aquest breu volum, tenim la certesa d?haver llegit un llibre immens» (Sylvain Bourmeau, Libération).
«L?escriptora explora a fons la perversitat del seu pare. Una història implacable i al·lucinant... Un llibre dur, metàl·lic, que ens atrapa fins al final. Sens dubte, el millor que ha escrit fins ara» (C. Ono-dit-Biot, Le Point).
