«He vist moltes coses de prop. I les he escrites pensant que la meva visió era fixa, inalterable,
definitiva. Amb el temps m'he adonat que només eren pinzellades impressionistes, primerenques,
periodisme imprecís de primera mà. Vaig cobrir en directe l'elecció de Margaret
Thatcher destacant que per primera vegada una dona arribava a 10 Downing Street. Era
l'any 1979. Al novembre de 1980 destacava de Ronald Reagan que un actor mediocre guanyava
les eleccions als Estats Units. Escrivia el que veia però sense entendre el que passava.
Mirat des d'avui aquelles dues victòries significaren un gir històric de grans magnituds, una
metamorfosi de l'ànima occidental que posaria l'individualisme per damunt de qualsevol
altra consideració social i política. Començava una revolució conservadora i ningú preveia les
seves conseqüències.»
Una mirada de Lluís Foix en la línia dels seus darrers llibres, rememorant les seves vivències
com a corresponsal a Londres (1974-1980).
