L'estiu del 1937, Eusebi C. Carbó, anarquista i cenetista de llarga trajectòria, conegut orador i redactor de nombrosos articles en la premsa confederal, va acceptar l'encàrrec del govern de la Generalitat de Catalunya d'emprendre un viatge a Nova York amb l'objectiu d'aconseguir ajuda per a la causa republicana entre els grups anarquistes italians que hi havia en aquella ciutat. Carbó mantenia relacions amb els seus coreligionaris, la llengua dels quals parlava perquè havia viscut a Itàlia i havia participat, fins i tot, en les seves campanyes propagandístiques.
Al llarg del viatge, que va començar el 17 d'agost i va acabar el 21 de gener de l'any següent, va plasmar les seves impressions sobre tot el que veia en un quadern escolar, incloent acres comentaris referents a la societat nord-americana i opinions elogioses que també li va merèixer. Va descriure els llocs més notables de la ciutat i va consignar, commogut, els sentiments que van despertar-li les mostres de solidaritat dels seus estimats companys d'ideals. Encara hi havia esperances respecte al desenllaç de la guerra, potser per això, al final d'una reunió multitudinària de què va ser l'orador principal, Carbó va manifestar la seva confiança en el triomf i després va anotar al seu quadern: "Estic brutalment emocionat veient l'emoció del públic. I acabo afirmant que el feixisme serà aixafat a Espanya."
