Hilari Raguer i Suñer va néixer a Madrid el 1928. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona el 1950, el 1954 va ingressar al monestir de Montserrat i va ser ordenat sacerdot el 1960. El 1962 va obtenir el Diploma d'Estudis Superiors en Ciències Polítiques a la Sorbona, amb una memòria sobre la Unió Democràtica de Catalunya, dirigida per Maurice Duverger. Aquesta memòria, ampliada i posada al dia, va ser la seva tesi doctoral a la Facultat de Dret de Barcelona, dirigida per Manuel Jiménez de Parga: La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939) (1976). Altres obres seves d'història contemporània: La espada y la cruz. La Iglesia 1936-1939 (1977); Divendres de Passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984; versió castellana ampliada: Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938), 2002); Salvador Rial, vicari del cardenal de la pau (1993); El general Batet (1994); El quadern de Montjuïc. Records de la vaga de tramvies (2001). Pels seus treballs d'història ha merescut la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona, i ser nomenat soci d'honor de la Societat Catalana d'Estudis Històrics.que ha publicat Escrits dispersos d'Història (2018).
