TOTS ELS CAMINS

TOTS ELS CAMINS

MIRA CASTERÀ, JOAN FRANCESC

19,50 €
IVA incluido
Disponibilidad inmediata
Editorial:
PROA
Año de edición:
2020
ISBN:
978-84-7588-822-4
Páginas:
384
Encuadernación:
Cartoné
19,50 €
IVA incluido
Disponibilidad inmediata

Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb la senzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de memòries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l'Horta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d'Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d'atractius infinits que sempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l'ànsia de santedat es va dissolent com un bloc de gel sota una pluja finíssima. Aleshores s'inicia un periple que fa passar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amor italià, el descobriment de l'antropologia social, Claude Lévi-Strauss, l'estada a la Guinea Equatorial... fins que, com un final d'etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que s'ha mort Franco.

Artículos relacionados

  • LA COLÒNIA
    MAGEE, AUDREY
    "En Lloyd, un pintor que va de baixa, decideix passar uns mesos en una illa remota de la costa irlandesa per trobar la inspiració. Però no és l'únic que hi viatja: en Masson, un lingüista francès, duu quatre anys fent una tesi sobre la singularitat del gaèlic irlandès i n'és un protector ferotge. Les dificultats que tenen per conviure l'un amb l'altre trasbalsen els habitants d...
  • MADRES, HIJOS Y RABINOS
    HORVILLEUR, DELPHINE
    De la autora de «Vivir con nuestros muertos». En tiempos de repliegues comunitarios e identidades estáticas, ¿qué significan la pertenencia y la transmisión? En este iluminador ensayo, Delphine Horvilleur sostiene que, al contrario de lo que afirman los fundamentalismos, la transmisión de una tradición no debe ser la réplica de un conocimiento rígido e inflexible, sino que una ...
  • LAS REINAS DEL MAR
    WIESENTHAL, MAURICIO
    «Quizá debo comenzar explicando que mi vida de escritor ha sido bastante aventurera, más divertida y laboriosa que segura, y mucho más arriesgada y tormentosa que rentable. Tampoco es raro, si pensamos que el oficio de escribir es quehacer de horizonte: quesoñar de cielo, como las navegaciones». En esta fascinante epopeya—a veces memoria feliz, crónica de mil viajes narrados en...
  • LA COLONIA
    MAGEE, AUDREY
    Una soberbia novela sobre la compleja convivencia entre un pintor inglés y los habitantes de la pequeña isla irlandesa a la que viaja. Candidata al Premio Booker. Finalista al Orwell Prize y del Irish Book Award En el verano de 1979, un pintor inglés desembarca en una pequeña isla rocosa, de apenas un centenar de habitantes, frente a la costa oeste de Irlanda. El señor Lloyd ...
  • LA MEMORIA DE LOS ANIMALES
    FULLER, CLAIRE
    La aclamada autora de Tierra inestable firma una novela inquietante y emotiva en la que reflexiona sobre la libertad, la vulnerabilidad, el sacrificio y, ante todo, la necesidad de aferrarse a la vida mientras quede algo por lo que vivir. Una pandemia arrasa un mundo desprevenido. Neffy, una joven bióloga torturada por los errores que han hundido su carrera, decide participar e...
  • L'ARADA I L'ESPASA
    KALLIFATIDES, THEODOR
    Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic d...

Otros libros del autor

  • PAPERS DE L'OBSERVADOR
    MIRA CASTERÀ, JOAN FRANCESC
    Durant molts anys, prop de cinquanta, una part substancial del meu ofici ha estat mirar atentament, al meu voltant i dins de mi, i posar-ne els resultats en lletra escrita. Aclarint, sobretot, que, en el meu ofici (o caldria dir «oficis»), mirar volia dir observar i a l'observador calia aplicar-li el sentit grec de skeptikós, que no és només el dels «escèptics» antics o modern...