TOTS ELS CAMINS

TOTS ELS CAMINS

MIRA CASTERÀ, JOAN FRANCESC

19,50 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
PROA
Año de edición:
2020
Materia
Biografies, memòries, dietaris, cròniques, entrevi
ISBN:
978-84-7588-822-4
Páginas:
384
Encuadernación:
Cartoné
19,50 €
IVA incluido
Descatalogado

Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb la senzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de memòries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l'Horta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d'Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d'atractius infinits que sempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l'ànsia de santedat es va dissolent com un bloc de gel sota una pluja finíssima. Aleshores s'inicia un periple que fa passar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amor italià, el descobriment de l'antropologia social, Claude Lévi-Strauss, l'estada a la Guinea Equatorial... fins que, com un final d'etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que s'ha mort Franco.

Artículos relacionados

  • BLACKBERRY WINTER
    MEAD, MARGARET / MEAD, MARGARET
    ¿Hasta qué punto aquello que creemos natural es, en realidad, una creación de la cultura? Margaret Mead dedicó su vida a responder esa pregunta y cambió para siempre nuestra forma de comprender cómo la cultura modela la infancia, la educación y los roles de género. En estas memorias, la gran antropóloga estadounidense reconstruye el camino que la llevó desde una infancia marcad...
  • RECUERDOS. BREVE HISTORIA DE UN AMOR
    LUCAS, JUAN RAMÍREZ D E
    El testimonio inédito de Juan Ramírez de Lucas, el último amor de Federico García LorcaEn los primeros meses de 1936, Federico García Lorca y Juan Ramírez de Lucas, un joven estudiante y actor aficionado al que el poeta llamaba «el rubio de Albacete», mantuvieron una relación secreta. La Guerra Civil y el asesinato de Lorca truncaron para siempre aquella historia de amor. Este ...
  • ESAS MUCHACHAS QUE ESCRIBEN POEMAS
    DONATI, ALBA
    Tras el fenómeno editorial de La librería en la colina, publicado en 25 países, un recorrido por la poesía y la vida extraordinarias de cinco poetas: Dickinson, Ajmátova, Pozzi, Szymborska y Plath.«El libro que muchas de nosotras esperábamos desde hacía tiempo: la historia de las poetas más valientes contada por alguien que habla su mismo idioma.»Francesca Amé, Vogue«Un libro m...
  • MI MADRE RÍE
    AKERMAN, CHANTAL
    La cineasta belga Chantal Akerman viaja de Nueva York a Bruselas para cuidar de su madre enferma. Durante esa convivencia intensa, Chantal escribe sobre su condición inestable, sobre la relación tormentosa que tiene con su compañera, sobre las ciudades que le gustan y las mujeres a las que ha amado y, sobre todo, sobre su madre y el miedo a que esta deje de existir. El resultad...
  • OCHO DEL 50
    SOLER, ANTONIO
    Una nueva manera de acercarse a toda una generación.Antonio Rabinad, Juan Marsé, Concha Alós, Carmen Martín Gaite, Alfonso Grosso, José Manuel Caballero Bonald, Ángel Vázquez y Jesús Pardo. Ocho novelistas reunidos en cuatro parejas a modo de vidas paralelas y cuya obra está especialmente marcada por la memoria personal, por aquellos episodios decisivos de sus vidas —la infanci...
  • PER QUÈ SER FELIÇ QUAN PODRIES SER NORMAL
    WINTERSON, JEANETTE
    Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia, va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». D’aquesta resposta va néixer la història d’una dona que no es rendeix, d’un esperit lliure a la recerca d’afecte que es va refugiar en els llibres. Llibre de memòries, autobiogr...

Otros libros del autor

  • PAPERS DE L'OBSERVADOR
    MIRA CASTERÀ, JOAN FRANCESC
    Durant molts anys, prop de cinquanta, una part substancial del meu ofici ha estat mirar atentament, al meu voltant i dins de mi, i posar-ne els resultats en lletra escrita. Aclarint, sobretot, que, en el meu ofici (o caldria dir «oficis»), mirar volia dir observar i a l'observador calia aplicar-li el sentit grec de skeptikós, que no és només el dels «escèptics» antics o modern...