Per petició expressa del mateix Harold Pinter, mort el 2008, el funeral daquest home imprescindible del teatre contemporani va començar amb la lectura dun fragment de la seva obra mestra Terra de ningú.
Dos antics amics, que han oblidat tots els vincles que els unien abans de la Segona Guerra Mundial, es retroben en una nit carregada dalcohol, la qual tornarà a despertar les ferides dun passat que necessita ser ordenat per no quedar condemnat eternament a una esterilitat insalvable. En aquest personal descens als inferns contemporanis, Pinter ens ofereix una de les reflexions més lúcides que el teatre ha donat recentment sobre la funció necessària de la poesia en un món devastat que ja no es pot permetre creure en relats simplificadors.
Si Dante pren Virgili com a guia per a la seva monumental travessia poètica, Harold Pinter sendinsa en el particular descens als inferns contemporanis que és Terra de ningú acompanyat de la mà silenciosa del seu admirat T. S. Eliot.
