Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanisławów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l?any 1972 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment, a causa dels problemes amb el règim del seu país, resideix a París.
És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb què dóna veu a la gent comuna per explicar la història de l?antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimoniatges els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l?arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat.
Ha rebut nombrosos premis, com el Premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el premi de reportatges Ryszard Kapuscinski (2011), el Premi de la Pau de l?Associació Alemanya del Llibre (2013) o el Premi Médicis d?assaig, 2013, atorgat a la traducció francesa de l?obra que proposem.
El 2015 guanya el Nobel de Literatura.
