Temps d'una espera és el diari que Carme Riera va decidir escriure quan va saber, per segon cop a la seva vida, que estava embarassada. Com diu ella mateixa, sembla que són les situacions extraordinàries les que tot sovint ens aboquen a escriure diaris. Un viatge, el patiment d'una malaltia o d'una guerra n'han generat diversos. Per això me pareix estrany que l'embaràs no hagi servit d'excusa per escriure'n alguns. Ara podem conèixer els pensaments, les sensacions, els sentiments que, dia rere dia, es desprenen d'una dona que espera un infant. I és a partir d'aquest fil conductor que assistim, no sols al testimoni íntim d'una mare, sinó també a una reflexió global sobre la condició femenina relacionada amb la maternitat al llarg de la història. Es tracta, sens dubte, d'una aportació poc habitual, lluny de tòpics ensucrats i de tecnicismes mèdics: se'ns transmet una vivència en totes les seves dimensions, des de la més personal a la social, amb la sensibilitat d'una gran escriptora.
