ent anys després de l'esclat de la revolta antimilitarista i anticlerical coneguda com la Setmana Tràgica a la Barcelona del juliol de 1909, aquesta subversió popular manté una profunda empremta en l'imaginari col·lectiu català. L'origen de la revolta es troba en el conflicte bèl·lic produït al protectorat espanyol del Marroc, motiu pel qual el govern d'Antoni Maura va ordenar la mobilització de 40.000 reservistes, sobretot a Catalunya. Rebut com una provocació a la capital catalana, aquest reclutament va generar una creixent sèrie d'aldarulls i la convocatòria d'una vaga general.Un cop declarat l'estat de guerra a Barcelona, la revolta va desembocar en l'incendi d'esglésies i convents, amb la destrucció de 80 edificis religiosos, la meitat dels existents a la ciutat; la mort de tres sacerdots, i el desenterrament de cadàvers de religioses passejats per la ciutat.La posterior repressió va provocar un centenar de morts, el processament de gairebé dues mil persones i l'execució de cinc penes de mort, entre les quals la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, que va generar una campanya internacional que va causar la caiguda del govern. De manera rigorosa i amena, Antoni Dalmau endinsa el lector en una penetrant crònica de la Setmana Tràgica.
