A Posta de sol sense lluna desfilen fets de la vida quotidiana i col·lectiva dels anys tràgics de la Guerra Civil i de la postguerra immediata. L?autor evoca el període de joventut que va viure a Barcelona i a l?Hospitalet de Llobregat: els bombardejos de l?aviació italiana i alemanya que sembraven el terror entre la població civil; la fam i la lluita per la supervivència i la duresa de les notícies que arribaven del front anunciant la mort d?amics i coneguts.
Posta de sol sense lluna és alhora un relat de les experiències viscudes en aquells anys, i una crònica suggerent i impactant d?un dels períodes més tristos de la nostra història contemporània. Però és també un llibre emotiu que el lector llegirà d?una tirada, perquè tradueix vivències universals, com ho són l?amor, l?odi, el terror i, també, l?esperança. Aquest és, en definitiva, un llibre que a través del relat de l?experiència de l?autor retrata de manera fidedigna el que va ser la vida catalana per a un nen en aquells anys difícils.
