Per al gran assagista i narrador Miquel dels Sants Oliver (1864-1920) l'expressió poètica no fou de cap manera -encara que ell mateix vulgui donar a entendre una altra cosa- objecte d'una dedicació marginal. La seva obra dins aquest gènere és més aviat breu i està continguda en un sol volum, publicat el 1910; però assoleix un grau de qualitat que la situa en el primer rengle de la poesia de l'època. Es caracteritza pel poder evocador, per la pulcritud formal, per un sentiment paisatgístic ben propi de l'Escola Mallorquina i per algunes notes delicades i esfumants que l'acosten a l'estètica modernista.
