Poesia escènica IX: Lofici de viure Les obres aplegades en aquest nou fascicle de poesia escènica de Joan Brossa Objecte principal, El sabater, El rellotger i Gran Guinyol van ser escrites durant la primera meitat de lany 1957. El rumb de compromís social (per dir-ne dalguna manera), que lautor havia decidit introduir en els seus escrits al començament de la dècada ja havia quedat fixat com a paràmetre poètic en ferm i els recursos que poc o molt shavien fet servir en peces anteriors saclimataren selectivament en uns textos que eludeixen les classificacions genèriques emprades en daltres ocasions (farsa, tragicomèdia, etc.) i es presenten, ras i net, com a «obres».
Líndole socialment compromesa daquestes no és incompatible amb una preocupació central per lindividu. Si molt convé, un aspecte és complementari de laltre, perquè la solidaritat i la justícia només són possibles entre individus lliures, i en la recerca de lemancipació personal, per assolir la plenitud en lofici de viure, els consemblants no sempre són aliats, de vegades per niciesa, de vegades per cobdícia.
