PAÍS DE LLOPS

PAÍS DE LLOPS

VERNETTA GALLART, XAVIER

20,90 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
PROA
Año de edición:
2010
Materia
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-8256-952-9
Páginas:
248
Encuadernación:
Bolsillo
20,90 €
IVA incluido
Descatalogado

Carles Maria Rovirosa i Branhauer, marquès de Torregrossa, llegeix al diari un article que el deixa preocupat. Fa vint-i-cinc anys que ha acabat la guerra. A què treu cap remoure velles històries? És dimarts 24 de març de 1964. L'exlegionari Francisco de Paula Goyanes no ha menjat gran cosa, però tampoc no té gana. Més aviat es prendria un glop de licor abans de tornar a la barraca on viu. No es que sigui alcohòlic, només vol que el deixin en pau. Quan beu, acaba parlant més del compte i això és perillós. El periodista Celestino Sánchez-Pereda compta els bitllets que ha acumulat al llarg dels darrers anys. Són molts diners, però en necessita més. Posa un full a la màquina d'escriure i comença a redactar un article. Sap que pot molestar algunes persones, però és difícil progressar sense molestar ningú. Finalment, el coronel Manuel Asensio posa les cartes sobre la taula i somriu. Li agrada guanyar, i en especial li agrada veure com els altres perden. La Guerra Civil va fer perdedors, però també vencedors. Aquells vint-i-cinc anys havien creat un País de llops.

Artículos relacionados

  • VOLUNTARIS D’ESTEL I ENCLUSA
    DALMAU, FERRAN
    Transcorreguts 90 anys des de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, i malgrat els centenars de recerques i publicacions que l’han abordat, el conflicte derivat de l’alçament civil i militar contra la República que marcà profundament la societat catalana durant bona part del segle xx és encara, en alguns aspectes, un meló per obrir. Un d’aquests aspectes, és el de la participac...
  • LA MOCHILA
    IZAGIRRE OLAIZOLA, ANDER
    El 25 de junio de 1982, ETA dejó una mochila bomba en una plaza de Rentería. Debía explotar a medianoche, pero no lo hizo hasta el mediodía siguiente, justo cuando Alberto Muñagorri, de 10 años, cruzaba la plaza para ir a jugar al fútbol con sus amigos. La explosión le arrancó una pierna, le cegó un ojo y le dejó secuelas para toda la vida, algunas visibles y otras que se manif...
  • PRATS DE MOLLÓ
    TRIGOS, AARON
    Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923 -1930), l’independentisme català exiliat a França va cridar l’atenció dels mitjans de la Tercera República, i es convertí en un moviment que fascinava i inquietava al mateix temps. Aquest llibre explora com la premsa va construir diverses narratives sobre el catalanisme radical, condicionades per la inestabilitat interna del país i e...
  • L'ANY QUE ET VAIG DIR ADEU
    LLIMÓS, ALBERT
    Entre la guerra i l’exili, entre la lleialtat i el desig, l’Àngela, el Quimet i l’Estanislau hauran d’afrontar no només allò que han perdut, sinó també allò que amaguen. Barcelona, gener del 1939. Amb les tropes franquistes a punt d'entrar a la ciutat, l'Àngela es prepara per fugir. El seu marit, Quimet, i l'Estanislau, amic de tots dos, intenten esborrar a correcuita qualsevol...
  • UNA CATALANA A PARÍS
    PAMIES, TERESA
    «Jo buscava en aquella expectació un raig de simpatia perquè soc catalana a París, i desitjava que Raimon ens fes quedar bé. Diuen que aquest sentiment meu és patriotisme tronat. Potser sí, que ho és, però deixeu-me'l, si us plau: "c'est mon droit".» Teresa Pàmies va viure els efectes de l'esclat de la Revolució Russa des que va néixer en el si d'una família de fermes convicci...
  • SON COMO GLACIARES LOS BARCOS DE ACERO
    MENÉNDEZ, CYNTHIA
    Inspirada en la lucha contra la privatización de un astillero, Son como glaciares los barcos de acero se sumerge en las huelgas y movilizaciones de los años noventa del sector naval en Vigo. La novela retrata la ciudad en pleno conflicto obrero, entre la derrota y la dignidad, entre la nostalgia y la memoria. «Son como glaciares los barcos de acero es una historia que con...

Otros libros del autor

  • QUI EM VOL FER MAL?
    VERNETTA GALLART, XAVIER
    Lina Torres es desperta al costat de Fabrizio Simbocca, a qui no fa gaires setmanes que coneix. Es lleva i comença a arreglar-se per anar a treballar. Quan surt de la dutxa, es vesteix, sent l?olor de cafè acabat de fer i somriu. Minuts més tard en Fabrizio té un tall letal al coll i es dessagna al menjador de casa. És mort. La Lina és policia, però es veu incapaç de descobrir...