Nocturns, primer llibre de relats del Premi Nobel Kazuo Ishiguro, aplega cinc històries que es poden llegir com si fossin estudis i variacions sobre uns quants temes, o com un concert que exposa aquests temes al primer moviment, els va combinant en els següents i els resol a lúltim. Totes cinc es configuren a partir delements habituals en lautor: lacarament entre les promeses de joventut i els desenganys del temps, el meravellós i decebedor misteri de laltre, els finals ambigus i sense catarsi. I la música, sempre relacionada íntimament amb la vida i lobra dIshiguro. I, per sobre de tot, un marcat sentiment de desarrelament en els personatges, que sempre estan de pas.
Kazuo Ishiguro, japonès nacionalitzat britànic i vinculat generacionalment, segons la crítica, amb Ian McEwan, Martin Amis o Julian Barnes, posseeix uns quants trets de lextraterritorialitat de què parlava George Steiner. És particularment sensible a la forma dexpressar-se dels personatges segons la procedència i el medi social de cada un. Nhi ha que parlen com si pensessin en un altre idioma. A un dels narradors li agraden els mots de vici passats de moda. I a les històries sencreuen subtils jocs de repeticions. A totes shi estableix una mena de triangle, fins i tot a la penúltima, que només té dos personatges. I shi barregen noms històrics amb altres dinventats, en una demostració de solvència estilística.
