NO HI CABEM DUES VEGADES EN AQUEST MÓN

NO HI CABEM DUES VEGADES EN AQUEST MÓN

OBIOLS I PRAT, MIQUEL

14,90 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
ARA LLIBRES
Año de edición:
2016
ISBN:
978-84-15645-98-6
Páginas:
128
Encuadernación:
Bolsillo
14,90 €
IVA incluido
Descatalogado

Una novel·la sobre l?amor, la mort i la passió com un joc d?emocions al límit. Perquè l?amor i la mort també poden ser pornogràfics. Miquel Obiols aporta la seva creativitat en una narració sensible i profundament personal.
La Nora i l?Ernest es diuen en secret Virna i Buster, per la Virna Lisi i en Buster Keaton. La seva passió pel cinema només es veu superada per l?amor que senten l?un per l?altre, quan ja tenen més de vuitanta anys. Però el pas del temps és inexorable i els diagnòstics d?Alzheimer i càncer només fan que subratllar amb dolor aquesta evidència. La parella aviat entén que el seu temps s?acaba.
Mans que s?escapen, morfina, pactes no escrits i bufandes republicanes; Pasolini, Huston, Chaplin i Bergman; Cortázar, Joyce, Bauçà i Brautigan; Pina Bausch i Louise Bourgeois... Una singular novel·la que barreja, amb passió, cinema, literatura, teatre, art, memòria, amistat, sexe, silencis i la dignitat d?escollir.
«Els dits d?una mà d?ella es cargolaven dins d?una mà d?ell com en un niu, mentre l?altra mà volava relliscant damunt dels dits de l?altra mà d?ell, que intentava caçar la. De sobte, les quatre mans s?obrien ben lliures i deixaven que tots els dits respiressin. I llavors, els vint dits s?entortolligaven, s?obrien i es tancaven, jugant amb força a ser una sola massa de dits. Finalment, van adormir-se. Havien fet l?amor només amb les mans.»

Artículos relacionados

  • D'AQUÍ A UN MES, D'AQUÍ A UN ANY
    SAGAN, FRANÇOISE
    Aquest dilluns, com cada dilluns, el matrimoni de moda, format per l’Alain i la Fanny, propietaris d’una editorial, rep a casa seva, a Saint-German-des-Prés, diferents personatges del París intel·lectual: en Bernard, un novel·lista en hores baixes; la Josée, una jove rica i despreocupada; la Béatrice, una actriu que té pressa per arribar a la fama… I, durant un any, cada dillun...
  • YO SIENDO YO
    LAGUNA, HANS
    Una inteligente reflexión sobre las nuevas reglas de la cultura pop en la era del marketing personal. En la era del marketing personal, la autenticidad se ha convertido en uno de los activos más valiosos para cualquier estrella del pop. Convertidos en empresarios de sus propias marcas, los cantantes necesitan algo más que talento: tienen que construir una personalidad que se pe...
  • TINTA Y SANGRE
    KANG, HAN
    Después de La vegetariana, la novela inédita de la Premio Nobel Han Kang. Un thriller poético y existencial «Una de las escritoras más sublimes que pueblan el escenario contemporáneo».Berna González Harbour, El País «La literatura de Han Kang es un género en sí mismo». Eun-Gwi Chung, World Literature Today «Con unas pocas líneas atraviesa la experiencia humana en su totalidad»....
  • TINTA I SANG
    KANG, HAN
    Una de les primeres novel·les de la flamant premi Nobel, inèdita en català, que empeny el gènere negre fins a territoris inexplorats de la sensibilitat i els afectes. Aquesta és una novel·la singular dins el repertori de novel·les singulars de Han Kang: una història amb aires de noir en la qual el veritable misteri resideix a l'interior dels protagonistes. La Jeonghui s'embranc...
  • DENTRO DE UN MES, DENTRO DE UN AÑO
    , FRANCOISE SAGAN / SAGAN, FRANÇOISE
    Este lunes, como cada lunes, el matrimonio de moda, formado por Alain y Fanny, propietarios de una editorial, recibe en su casa, en Saint-German-des-Prés, a diferentes personajes del París intelectual: Bernard, un novelista en horas bajas; Josée, una joven rica y despreocupada; Béatrice, una actriz que tiene prisa por llegar a la fama… Y, durante un año, cada lunes se volverán ...
  • ÉREM TAN JOVES
    SOLER I GUASCH, SILVIA
    Érem tan joves és el que solem dir quan mirem àlbums de fotos d’abans. Som els mateixos i alhora som uns altres. Aquest llibre és un àlbum de fotos sense fotos. Una evocació de moments dolços, tendres, alegres. Perquè solem fer fotos de les coses que volem recordar. Amb nostàlgia i una voluntat de fer memòria, Sílvia Soler congela instants de vida, ens ensenya el pas del temps ...