Sabies que les males maneres de James Dean eren llegendàries? Que als estudis de la Warner es dedicava a escopir a les fotos de les estrelles? O que el seu sentit de l'humor consistia a fer-se fotos dins d'un taüt? O que ni Cousteau, ni Charlie Rivel, ni Félix Rodríguez de la Fuente eren tan angelicals com semblen? Després de l'èxit aconseguit amb Il·lustres execrables, Malcolm Otero i Santi Giménez tornen a la càrrega amb trenta personatges més, sempre amb la intenció de descobrir la seva cara b. Un volum mordaç, irònic i amb cops d'enginy i d'humor brillants, que arrossegarà els incondicionals del programa Via Lliure de RAC1, a més d'un públic àvid d'entreteniment. No apte per a avorrits o primmirats, aquest llibre ens fa petar-nos de riure, però a vegades també ens glaça el somriure, perquè els il·lustres que hi apareixen han fet més d'una malifeta. (Per als de l'ESO: una malifeta és una trapelleria... Ai no, que tampoc s'entén, què és una trapelleria. En fi, que no són models de conducta, per molta fama que hagin adquirit). Otero i Giménez fan una autòpsia moral a cadascun d'ells i ens ensenyen com es pot ser il·lustre i execrable alhora, perquè qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra... Més il·lustres execrables és el llibre de l'exitós programa de ràdio Via Lliure del cap de setmana de RAC 1, conduït per Xavi Bundó que va néixer amb l'ànim de destacar els clarobscurs de personatges que han estat fonamentals per a la història de la humanitat, que són idolatrats, però de qui no s'ha explicat tota la veritat.
