«El Llibre dels errors no s'equivoca. És un llibre par il-même. Planteja, d'entrada i de la mà de Sartre, que l'existència és una imperfecció que ens engoleix cap a dins de la seva cambra fosca. La consciència de ser com a tensió, la utilitat dels tels per no copsar la transparència del no-res i les seves xacres incrustades per definició. Eduard Carmona és un bon lector, que domina amb maduresa l'ofici d'escriure i que té la seva pròpia veu: perquè sap que mirar-se a ell mateix és mirar l'home, el plural, i mirar el món amb deseiximent. Aquest és el salt, del microscòpic al macroscòpic, de l'anècdota a la categoria, de la signatura a la natura, del joc al foc. Carmona escriu "des d'algun lloc blanc impossible", i només ell serà capaç d'omplir-lo de colors, de vida. Com la sageta constant d'un rellotge... Impecable.»