La vida amarga recull les narracions en què, als primers anys 20, Josep Pla va fixar les seves experiències de jove periodista que viatja per Europa i que -com va dir ell mateix- ha arribat "a tastar moltes cuines, a dormir en innombrables llits, a parlar amb molta gent". Les seves històries porten el lector de Barcelona a Madrid i, després, a diversos escenaris de França, Anglaterra, Portugal, Itàlia i Alemanya; i sempre l'acaren a un món vivíssim, observat amb una atenció minuciosa a les persones que s'hi mouen.En la seva forma definitiva, La vida amarga va aparèixer el 1966 com a volum sisè de l'Obra completa; Pla hi va anteposar un prefaci en el qual confessa: "La literatura narrativa és la literatura que m'hauria agradat de cultivar si no m'hagués dedicat al periodisme, és a dir, si la dispersió angoixant del periodisme m'ho hagués permès". En efecte: a més d'un extraordinari escriptor de llibres de memòries, d'assaig o de viatges, Pla va ser, també, un magnífic narrador. Aquest aspecte de la seva tasca literària es reflecteix en algunes novel·les, com El carrer Estret, i en diversos passatges de llibres majors; però brilla sobretot en els vint-i-quatre relats de La vida amarga, que retraten amb mà mestra el periple del jove Pla per l'Europa d'entreguerres.
