Una tarda de juny el senyor Andesmas, ja gran, visita la casa aïllada que acaba dadquirir per a la seva filla Valérie. La casa, encerclada pel bosc, té vistes al mar i al poble, on se celebra un ball. Andesmas té una cita amb el contractista del poble, Michel Arc, per pressupostar la terrassa que vol construir, al gust de la seva filla: semicircular, a dos metres del precipici de llum. El temps se li escola entre la somnolència i les visites intercalades dun gos que volta, una nena i una dona. Petites dosis de dramatisme esquitxen la plàcida tarda, una tarda de vent i ombres perfumades per una felicitat dolcíssima i inabastable. Un dolor antic sesquitlla entre les capcinades dAndesmas, assegut a la butaca de vímet, al ritme de la música llunyana i els sons que arriben del bosc.
Marguerite Duras convoca un món de sentiments essencials. Administra amb saviesa el narcòtic i el verí narratius, amb un fraseig impecable que captura el temps. El lector caurà en lembadaliment duna tarda destiu, que desemboca en lesclat duna passió latent. Una novel·la commovedora i terrible.
