Ha passat 16 anys a la presó. Ha patit el tancament, la soledat, el deteriorament del seu cos, la pèrdua de la seva feminitat, la impotència, la humiliació... Demà serà el dia del seu alliberament. Què lhi espera, fora?
Avui rep un telegrama anunciant-li la mort de la seva mare. Lúltima persona que lestimava, lúnica que podia donar-li suport i tornar-li la confiança perduda, acaba de desaparèixer. Es troba a la cel·la de les alliberades, una resclosa, aquell espai entremig, entre lahir i el demà, entre linterior i lexterior, entre lempresonament i la llibertat. Impossible dormir. Té tanta por. Per lluitar contra lansietat allibera les paraules. Es desencadenen els records: el tribunal, el viatge a la presó, laïllament, la jerarquia, les companyes, les visites dels seus fills... Sorgeixen les emocions: la culpabilitat, la impotència, lodi, la tendresa, els desitjos, els desencants, la resignació, els remordiments, les frustracions, les pors. Aviat tots aquells anys quedaran enrere, tancats, en el dipòsit. Aviat serà rellançada a un lloc que ja no li pertany, que ha continuat vivint sense ella, que no lha esperada i que, ben segur, no la necessita.
