Els textos d'aquest volum de prosa escollida ens relaten un apassionant període de la història russa recent. «La remor del temps» és una mostra perfecta de la vida cultural a Sant Petersburg durant la dècada de 1920, amb el rerefons dels primers anys de la Revolució Russa. Casat amb una ucraïnesa de Saràtov (Rússia), Mandelstam ens dona una visió del moment que li va tocar viure no solament en el terreny intel·lectual, sinó també en el de les relacions humanes (família, amics, professors). «El segell egipci» i «La quarta prosa» posen en solfa les pràctiques del nou sistema soviètic i les seves paradoxes, amb un punt d'ironia surrealista que diu sense dir. Potser per això el poeta acabà en un camp de concentració.
Óssip Mandelstam, la figura més emblemàtica del moviment acmeista, va néixer a Varsòvia el 1891. Amb un bagatge d'estudis literaris molt ampli, es donà a conèixer amb el recull poètic La pedra, d'èxit immediat. Després de la Revolució del 1917, va començar a ser malvist per les noves autoritats, que el consideraven poc afí al règim; tot i així, va gaudir d'algunes complicitats que li van permetre publicar encara alguns llibres més. Als anys trenta, però, fou directament perseguit, detingut i deportat. De primer, tres anys de bandejament a Vorónej, acabats els quals no se li va permetre el retorn a Moscou, cosa que va incomplir. Denunciat com a contrarevolucionari, l'enviaren a Sibèria, però no hi arribà perquè va morir en un camp de pas el 1938. El treball i la memòria de la seva dona, Nadejda, sobretot, han permès la pervivència de la seva poesia. A Edicions de 1984, també hem publicat la seva Poesia completa.
