A cavall entre el dietari, la ficció, el recull de curiositats i de notícies de premsa, lassaig o la poesia, les pàgines de La mort sempre acaba la partida componen un interessant, atractiu i original experiment literari i filosòfic sobre la condició humana.
El pas dels dies sesdevé, en aquest llibre, una excusa immillorable per fer una aproximació intel·ligent, i en alguns moments intensa i commovedora, a la vida quotidiana de diversos personatges reals o imaginaris. Lobservació de la vida pròpia i dels altres com a exercici de voyeurisme.
El pas del temps i les maneres diverses dafrontar-lo i de gaudir o no de lexistència. I sempre, planant per sobre de totes les situacions i els esdeveniments, la presència permanent i inexorable de la mort.
«Ja és ben curiós ha deixat escrit la Dolors que morir sigui allò més transcendental que farem a la vida.»
