D'un temps ençà experimento el fosc plaer de no dormir a les nits: el son se m'ha tornat fràgil, trencadís com l'esquelet d'un nadó. per això de matinada, a l'hora punta de la lucidesa, em dedico a fotografiar les antenes dels terrats i les copes nues dels arbres: tinc la intuïció que me'n sabran dir alguna cosa, de l'arquitectura rompuda del paradís. el vers del títol, de papasseit, fa molts anys que el duc, com un amulet, a l'infern de l'americana.
