« Digues, avi, on és l'àvia?
Això, menut Hi ha qui diu que és sota terra, amb els cucs Ximpleries! Amb la
por que li feien aquestes bestioles! D'altres pensen que és allà dalt. Que vola entre
els núvols Amb els seus 85 quilos! Fa riure, oi? Però jo sé del cert que ella no
és pas gaire lluny!».
La pregunta que tothom s'ha fet de petit, on van les persones quan moren, és el tema central d'aquest àlbum.
Però aquesta obra és especial, no només per la tendresa que trasmet la història sinó també per l'originalitat de
la seva proposta estètica, elaborada amb filferro, taps de suro, claus, terra Materials pobres amb els quals
Voltz construeix una escenografia gairebé teatral
