No em vaig criar pas amb ells, sinó amb el meu avi, a ell li devia tot allò que al capdavall
em va fer capaç de viure i que, en gran mesura, també em va fer feliç moltes vegades, i no
a ells. Això no vol dir que no els tingués cap mena d?afecte, també hi he estat lligat al
llarg de tota la vida i amb tota normalitat, però el meu afecte i el meu amor cap a ells
tampoc no eren ni van ser mai tan grans com els que sentia pel meu avi. Ell m?havia
acceptat quan tots els altres no m?havien acceptat, ni tan sols la meva pròpia mare, i els
avantatjava a tots ells en gairebé tot, en afecte i amor. Una vida sense ell va ser durant
molt de temps per a mi inimaginable.
