La influència de Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921 ? Barcelona, 2010) en la nostra vida col·lectiva és inqüestionable: des de les Festes Literàries de Cantonigròs, la revista _Ariel_, l'Any Fabra o les Festes de Cultura Popular Pompeu Fabra fins a la tasca pedagògica desenvolupada a la Institució Cultural del CIC i a Thau. L'impuls de l'ensenyament del català i la formació del professorat, sota la seva batuta i dins de l'encaix d'Òmnium Cultural, van ser un dels pilars de la seva feina, que no era cap altra que la reconstrucció d'una cultura, d'un país, que el franquisme, de primer, i els inicis de la transició, després, van voler soterrar. Quaranta-vuit entrevistes realitzades al llarg de cinc dècades, fins al mateix any de la seva mort, ens aproximen a l'escriptor, al crític literari, al pedagog, a l'activista cultural. Les converses amb Triadú revelen sempre intel·ligència i voluntat de posar-la al servei de causes concretes: l'escola, la cultura i la llengua catalanes. Corroboren el vigor d'un llegat que es manté viu.
