´
JARDINS D'ESPANYA

JARDINS D'ESPANYA

RUSIÑOL, SANTIAGO

35,00 €
IVA incluido
Disponibilidad inmediata
Editorial:
MUSEU DEL MODERNISME
35,00 €
IVA incluido
Disponibilidad inmediata

Santiago Rusiñol. Jardins d’Espanya
El Museu del Modernisme presenta una nova exposició temporal per donar a conèixer un dels aspectes més singulars i més estimats del pintor Santiago Rusiñol: els jardins.

TítolFuente de Narciso - Aranjuez21.2.2. Pati blau II

L’exposició Santiago Rusiñol, Jardins d’Espanya, és un homenatge a la figura del pintor (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931), la seva passió per la naturalesa i la pintura de jardins.

El 1903 Rusiñol va crear l’àlbum Jardins d’Espanya, un recull de 40 làmines dels seus quadres que va seleccionar ell mateix un a un, incloent-hi poemes d’autors com M. Machado, E. Marquina, J. Alcover, R. Pérez de Ayala, Juan R. Jiménez, M. Costa i Llobera, A. Mestres o J. Maragall, entre altres. Tots aquests artistes giraran al voltant d’aquesta temàtica que els va fascinar i que complementa amb el lirisme de paraules poètiques: jardins que són les relíquies d’un món de grandesa, espais d’imaginació i d’evasió.

Rusiñol considerava aquests quadres que formen part de l’àlbum com el ‘nèctar del seu modernisme’. De fet es va consagrar amb la pintura d’aquesta temàtica, a la qual va dedicar gran part de la seva vida. Els jardins d’Espanya són els jardins de l’ànima de l’artista, les seves creacions més personals i més estètiques que resumeixen tota una vida dedicada a l’art i a la bellesa.

Bon coneixedor de la seva realitat, es va dedicar a reunir fragments d’aquesta època al voltant d’una temàtica, els jardins. El jardí no és més, per ell mateix i per la resta d’artistes, que la metàfora en clau natural de la incidència humana sobre el nostre entorn, un reflex d’intimitats i del sentir de l’esser humà. La transcendència d’aquests paisatges donen peu per mostrar a l’artista tot allò que vol expressar, que li mou davant el que està observant. Òbviament, de diferents maneres: amb el pinzell, amb la ploma, amb els sons.

RosersL’exposició, que es durà a terme des del 23 de Març fins el 9 de Juliol, està comissariada per l’experta Mercedes Palau-Ribes i compta amb l’assessorament de Francesc Fontbona i Josep de C. Laplana. Es centra en mostrar l’altra vessant de la pintura d’en Rusiñol, la visió dels jardins que el pintor va recollint al llarg de la seva vida i que resulten les seves creacions més estimades.

L’exposició gira entorn a quatre blocs temàtics: l’àlbum Jardins d’Espanya, la llum, l’aigua i l’arquitectura de jardins. El discurs es centra en la comparativa artística i paisatgística entre els diferents jardins de poblacions diverses de la península, que l’artista va pintar al llarg de la seva vida.

Aquests jardins que ens envolten a les sales del museu ofereixen, a més, un recorregut pel caràcter viatger de Rusiñol: les diferents terres que va visitar, els colors que li van enamorar, els perfils i les naturaleses escollides per les seves composicions i el simbolisme dels elements que apareixen com una constant en els seus quadres. S’estableix, per tant, una relació estètica i tècnica entre territoris tan heterogenis com ara Granada, Aranjuez, Mallorca, València o Barcelona.La llum encegadora del Mediterrani, la decadència de palaus vells d’un passat gloriós, les tonalitats de la tardor castellana, o la fantasia de la naturalesa illenca.

Amb aquesta mostra recuperem l’obra que va ser punt de partida del reconeixement artístic de Santiago Rusiñol. Conforma la col·lecció d’aquests jardins una setantena de les seves millors obres, avui dispersa, reunides per aquesta ocasió en el seu máxim nombre, per primera vegada al Museu del Modernisme. La inclusió en l’exposició de material literari tant de l’artista com dels poetes i músics de la seva generació tanca el cicle estètic de la mostra. Tant el modernisme com la cultura de principis del segle XX és tremendament fèrtil, un escenari on artistes de tota mena i procedència presten les seves eines artístiques en favor de l’art.

Art i literatura es donen la mà en una exposició que vol retre homenatge al sentir dels artistes modernistes. Un diàleg, doncs, entre contemporanis del modernisme i un apropament al cor de l’artista Rusiñol.

Lloc: Museu del Modernisme de Barcelona. Balmes, 48

Horaris: Dimarts a Dissabte de 10:30 a 19h / Diumenges i festius de 10:30 a 14h

Preus: General 10€ Reduïda 7€* / Inclou l’entrada a la resta de les sales del museu

Contacte: mmbcn@mmbcn.cat / 932 722 896

Si vols saber més sobre Rusiñol i els seus jardins, entra en santiagorusinol.com

*Consulteu les tarifes i tots els tipus de reduccions aquí

ACTIVITATS

Visites guiades

Ruta Rusiñol: Vida i obres

CATÀLEG D’EXPOSICIÓ

Portada catàlegSantiago Rusiñol (1861-1931) és una de les figures més rellevants del modernisme català. En vida va gaudir d’una gran popularitat per les seves nombroses activitats: pintor, escriptor, autor teatral, traductor, activista cultural, col·leccionista, etc. Però ell es considerava sobre tot pintor, i l’especialitat amb la qual excel·lí va ser el jardí, tema al qual va dedicar gran part de la seva vida, i amb la que rebé el reconeixement internacional.

A més de l’autora principal del catàleg i comissària de l’exposició, Mercedes Palau-Ribes, col·laboren en el llibre els experts Josep de C. Laplana, Francesc Fontbona i Margarida Casacuberta. Profusament il·lustrat amb la producció de jardins de Rusiñol, conté, per primera vegada, la col·lecció completa dels cinquanta-cinc jardins que conformen les dues primeres edicions de l’àlbum i una exhaustiva cronologia biogràfica.

Artículos relacionados

  • BIG TIME
    ORDÓÑEZ DIVI, MARCOS
    Big Time es una novela biográfica (o un documental narrado) sobre Perico Vidal, uno de los hombres de cine más importantes de nuestro país. Vidal debutó con Orson Welles en Mr. Arkadin, trabajó con Mankiewicz en De repente el último verano; conoció a David Lean en Lawrence de Arabia y se convirtió en uno de sus «imprescindibles» en Doctor Zhivago y La hija de Ryan? Pero fue mu...

Otros libros del autor

  • EN JOSEPET DE SANT CELONI
    RUSIÑOL, SANTIAGO
    En Josepet de Sant Celoni és el fill, probablement, d?un secretari d?ajuntament caracteritzat pels seus pocs escrúpols amb el diner públic. Després d?explicar-nos les circumstàncies del seu naixement i de la seva peculiar educació, la novel?la segueix les peripècies del protagonista i els seus diversos oficis, que inclouen un viatge per Espanya com a venedor de comerç. Finalmen...
  • LA NIÑA GORDA
    RUSIÑOL, SANTIAGO
    En un entresòl del carrer Torrent de l’Olla, a Gràcia, neix una criatura excepcional, un autèntic “fenomen”: una nena que pesa set o vuit quilos. Ben aviat els pares —en Giordano Bruno, lliurepensador, i la Narcisa, catòlica— no saben què fer per educar i per alimentar la filla. Com més va, la noia menja més i plora més, i la sola cosa que l’interessa és llegir els fulletons, l...
  • EL CATALA DE LA MANXA
    RUSIÑOL, SANTIAGO
    Publicada originalment el 1914, i guardonada l?any següent amb el premi Fastenrath, aquesta novel?la és una paròdia del Quixot. L?argument és sorprenent, tot i que sembla inspirat en un cas real: un innominat revolucionari català, fill del barri de Sant Andreu, fuig de Barcelona després de la Setmana Tràgica i es refugia en un poble de la Manxa, on l?acull un antic viatjant de ...
  • TEATRE POLÈMIC
    RUSIÑOL, SANTIAGO
    A la primera dècada del segle XX, en un clima d’ebullició social a Catalunya, en plena lluita política entre catalanistes i republicans, Santiago Rusiñol es decanta, superada la seva etapa simbolista, per portar als escenaris un teatre absolutament popular, marcadament polític. Amb esperit polèmic i amb l’irreverent sentit de l’humor que sempre el va acompanyar, el ja reconegut...
  • EL CATALÀ DE LA MANXA
    RUSIÑOL, SANTIAGO
  • L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE
    RUSIÑOL, SANTIAGO
    Veí del barri de la Ribera i propietari de la merceria La Puntual –regentada per la família durant tres generacions–, el senyor Esteve és un personatge immòbil en una Barcelona canviant. La vida monòtona d’aquest home gris, prudent i pràctic es veu trasbalsada quan l’hereu de la nissaga decideix ser escultor, amb tot l’idealisme que això representa per a la burgesia del moment....