HISTÒRIA DE L'ALGUER

HISTÒRIA DE L'ALGUER

FARINELLI, MARCEL A.

19,00 €
IVA incluido
Descatalogado
Editorial:
LLIBRES DE L'ÍNDEX
Año de edición:
2014
Materia
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-942334-0-1
Páginas:
266
Encuadernación:
Otros
19,00 €
IVA incluido
Descatalogado

Història de l?Alguer explica com la ciutat coneguda com la Barceloneta de la
Sardenya neix com a ciutat catalana. L?Alguer avui és un dels indrets turístics
més populars de tota Sardenya, i una de les escasses ciutats costaneres que
es poden vantar d?haver estat fundades durant l?Edat Mitjana. l?illa es carateritza
per una relació complexa entre els seu habitants i el mar, i la majoria
d?ells han preferit viure a les muntanyes de l?interior. Les causes d?aquesta
situació són, encara avui, motiu de debat, però es poden indicar dos factors
principals: els aiguamolls ?que han transformat les planes costaneres en una
de les regions mediterrànies més afectades pel paludisme? i les invasions.
Un fet és cert: gairebé des del primer mil·lenni aC, en els litorals sards van
sorgir diverses ciutats portuàries, fundades, però, per actors externs i no pas
per iniciativa dels sards. L?Alguer fou una d?aquestes ciutats, i avui és l?única
minoria catalanoparlant existent a tot l?Estat Italià.
El paper que el territori alguerès ha jugat al llarg de la història óés a dir,
aquell de punt de connexió amb el «continent»ó està estrictament lligat a
la geografia que caracteritza els paratges on es troba la ciutat, com també
depèn de la posició geogràfica de la mateixa illa de Sardenya. En primer
lloc, l?Alguer sorgeix a prop d?aquell que és encara avui considerat el millor
port natural de tot el Mediterrani occidental: Port del Comte. En segon lloc,
Sardenya, amb Còrsega, formen un arxipèlag que ocupa la part central de la
meitat occidental del mare nostrum, una plataforma entre Europa i Àfrica,
Itàlia i Espanya. Les dues illes, a les quals es pot afegir Sicília, representen
un punt indispensable per a la navegació entre Provença i Tunísia, o per a
un enllaç marítim entre la península ibèrica i aquella italiana. Per aquestes
raons, Sardenya fou una terra molt disputada. Les potències marineres que,
al llarg de la història, van lluitar per controlar aquesta mar, s?involucraren
en unes guerres on, per quant cruentes, no es perseguia el control de tot el
territori, sinó només el d?algunes regions costaneres.

Artículos relacionados

  • SON COMO GLACIARES LOS BARCOS DE ACERO
    MENÉNDEZ, CYNTHIA
    Inspirada en la lucha contra la privatización de un astillero, Son como glaciares los barcos de acero se sumerge en las huelgas y movilizaciones de los años noventa del sector naval en Vigo. La novela retrata la ciudad en pleno conflicto obrero, entre la derrota y la dignidad, entre la nostalgia y la memoria. «Son como glaciares los barcos de acero es una historia que con...
  • PATRIA (EDICIÓN 10 ANIVERSARIO CON CANTOS TINTADOS)
    ARAMBURU, FERNANDO
    Edición conmemorativa del último gran fenómeno de las letras en lengua española, a los diez años de su publicación. Enriquecido con un texto nuevo del autor.«Pocos libros consiguen emocionarme, pero al llegar a la última página noté cómo se me humedecían los ojos.» The Sunday Times«¿Es Aramburu el Tolstói del País Vasco, autor de una Guerra y paz en español que explora el dolor...
  • 36-39: MALOS TIEMPOS
    GIMÉNEZ, CARLOS
    Recogemos en un solo volumen la última obra de Carlos Giménez, una crónica muy personal de la Guerra Civil. Las historias de 36-39: Malos tiempos, cuatro álbumes editados aquí en un solo volumen, nos hablan de cómo vivió la gente de a pie el asedio de Madrid durante la guerra civil. Temas tan duros y complejos como el rencor, el hambre, el miedo, el sacrificio o la amistad cobr...
  • SERVICIO INTERIOR
    AGIRRE, KATIXA
    La extraordinaria historia de cuatro mujeres que organizaron una red de información clandestina para burlar a Franco y a los nazis.París, 1940. El ejército nazi ha tomado la ciudad. El gobierno vasco en el exilio se ve obligado a una huida precipitada, tras dejar abandonados documentos comprometedores. Cuando los alemanes y el gobierno franquista hallan esa información, se dese...
  • ¿MATÓ TU BISABUELO AL MÍO?
    PASALODOS, ARNAU FERNÁNDEZ
    Un ensayo sobre los bisnietos del franquismo: cómo el silencio, el trauma y la impunidad han atravesado cuatro generaciones.  Mi abuela, Rosita Sesé Miralles, murió el 1 de febrero de 2016 sin saber dónde estaba enterrado su padre, Manuel Sesé Mur. Dos guardias civiles le dispararon a bocajarro una tarde de enero de 1948 y desde entonces su paradero fue una herida abierta. Mi a...
  • UNA CATALANA A PARÍS
    PAMIES, TERESA
    «Jo buscava en aquella expectació un raig de simpatia perquè soc catalana a París, i desitjava que Raimon ens fes quedar bé. Diuen que aquest sentiment meu és patriotisme tronat. Potser sí, que ho és, però deixeu-me'l, si us plau: "c'est mon droit".» Teresa Pàmies va viure els efectes de l'esclat de la Revolució Russa des que va néixer en el si d'una família de fermes convicci...