FRANQUISME I CULTURA

FRANQUISME I CULTURA

"DESTINO. POLÍTICA DE UNIDAD" LA LLUITA PER L'HEGEMONIA INTEL·LECTUAL A LA POSTG

VILANOVA I VILA-ABADAL, FRANCESC

30,00 €
IVA incluido
Disponibilidad inmediata
Editorial:
LLEONARD MUNTANER EDITOR
Año de edición:
2018
Materia
Catalunya i espanya
ISBN:
978-84-17153-17-5
Páginas:
424
Encuadernación:
Bolsillo
30,00 €
IVA incluido
Disponibilidad inmediata

Entre els anys 1939 i 1949, a la Barcelona ocupada, sotmesa, reprimida i humiliada pel francofalangisme triomfant en la guerra, es va viure una batalla silenciosa, relativament discreta, però importantíssima: en un país convertit, per la força de les armes, en un erm, quines noves propostes culturals-intel·lectuals s’imposarien? Qui dirigiria i protagonitzaria el gegantí procés de suplantació del sistema cultural català, majoritari abans de 1939, suposadament anorreat fins a les darreres arrels?

El setmanari Destino. Política de Unidad, dirigit amb enorme intel·ligència per Josep Vergés, Josep Pla, Ignacio Agustí, Manuel Brunet i Joan Teixidor, entre d’altres, va endegar una dura batalla contra falangistes i franquistes espanyols, per erigir-se en el grup hege­mònic de la nova situació cultural. Des de Solidaridad Nacional o els despatxos oficials, Juan Aparicio, Miguel Villalonga, Luys Santa Marina, els cadells intel·lectuals del falangisme local de les revistes Alerta o Estilo, se’ls va combatre amb la violència verbal i física. Però les expectatives francofalangistes estaven condemnades al fracàs més absolut.

Amb el teló de fons d’una guerra mundial en la qual tot el món franquista català, inclosa la gent de Destino. Política de Unidad, va jugar la carta germanòfila mentre va ser possible, Catalunya va viure una kulturkampf nostrada, de la qual en va sortir guanyadora, a la fi, una proposta de franquisme regional que es consolidaria com un focus intel·lectual i cultural de primera magnitud durant tota la dictadura franquista.

Artículos relacionados

  • NO VA QUEDAR RES
    ESCALAS BERNAT, MARIA
    Un soldat que torna a casa després de desertar. Nenes que juguen amb nines i pólvora. Alts comandaments indecisos. Veïns que fugen, espantats. I, de sobte, el silenci. El 8 de febrer de 1939, amb la guerra gairebé perduda, l’exèrcit republicà fa esclatar el polvorí emplaçat a l’església de Llers. En pocs segons, el poble desapareix del mapa. Literalment. A partir d’aquest momen...
  • LA GUERRA DEGENERADA
    RODRIGO SÁNCHEZ, JAVIER
    Javier Rodrigo, uno de los nombres más importantes de la historiografía contempo-ránea en España, desmenuza las realidades ocultas en la guerra entre la resistencia antifranquista y la contrainsurgencia desde el final de la Guerra Civil hasta mediados de los años 50. Gracias a una investigación ejemplar en las fuentes históricas, Rodrigo recupera la voz de los hombres y las muj...
  • EL OTRO MUNDO
    LÓPEZ CRUCES, JOAQUÍN / BONET, ENRIQUE
    Verano de 1933. Un reducido grupo de estudiantes y maestros llega a Neveros, una remota aldea de la Alpujarra, enviados por el Gobierno de la Segunda República para desarrollar allí uno de sus proyectos culturales más ambiciosos: las Misiones Pedagógicas, con las que quiere hacer llegar a los campesinos un inmenso patrimonio cultural al que nunca han tenido acceso —la música, e...
  • BREVE HISTORIA DE ESPAÑA
    PÉREZ GARZÓN, JUAN SISINIO
    Por primera vez, una historia de las gentes que han habitado este país. No de reyes viciosos ni de héroes violentos, sino de mujeres y hombres que han vivido en evolución constante, que se han organizado con distintos recursos y medios, entre angustias y esperanzas, con ideas contrapuestas, con unas relaciones de poder siempre conflictivas y un continuo afán de mejorar su situa...
  • EL DIA QUE BARCELONA VA MORIR
    CALPENA, ENRIC
    Enric Calpena ens explica, amb magistral rigor històric i estil àgil i impactant, l’episodi més devastador de la Barcelona del segle X, la ràtzia d’Almansur: el dia que la ciutat va estar a punt de desaparèixer per sempre. Una de les llegendes més fascinants de la nostra història. «L'any del Senyor 985, trigèsim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exèrcits sarraïn...
  • LOS AÑOS DECISIVOS
    MATEOS, JOSÉ
    Mediados de los años setenta. Marta Ortega, una muchacha de provincias, se marcha a estudiar Filosofía a Madrid. Allí vivirá de cerca los vaivenes de la transición española, la movida madrileña y algunos acontecimientos que la marcarán para siempre. Además de un fresco generacional y de una aventura existencial en busca de sentido, Los años decisivos es una reflexión sobre la...

Otros libros del autor

  • ALS DOS COSTATS DE LA FRONTERA. RELACIONS POLÍTIQUES ENTRE EXILI I INTERIOR A LA
    VILANOVA I VILA-ABADAL, FRANCESC
    Una part de la lluita contra la dictadura franquista es va descabdellar, en paral·lel, als dos costats de la frontera. Estudi dels esforços de la Generalitat republicana per aconseguir una mínima capacitat econòmica per organitzar l?exili, considerat, l?any 1939, com una situació irreversible i permanent. Anàlisi, també, dels intents per trobar una sortida al col·lapse polític ...
  • BARCELONA, GENER DE 1939. LA CAIGUDA
    VILANOVA I VILA-ABADAL, FRANCESC
    Després de Viena (març de 1938) i abans de Praga (març de 1939), Barcelona va ser la segona gran ciutat europea que va caure —va ser «liberada», en el llenguatge del feixisme espanyol— en mans d'un règim feixista, com era el dels revoltats contra la Segona República Espanyola, encapçalats pel general Francisco Franco, en el marc de l'anomenada «guerra civil europea» del segle x...
  • REPRESSIÓ POLÍTICA I COACCIÓ ECONÒMICA
    VILANOVA I VILA-ABADAL, FRANCESC
    Entre el 1939 i el 1942, republicans i no republicans van passar pels Tribunals Regionals de Responsabilitats Polítiques organitzats arreu d'Espanya. A Catalunya, el Tribunal de Barcelona va concentrar els expedients dels dirigents republicans, però també en van patir polítics i professionals de tendències obertament conservadores i manifestament antirepublicans Un llibre sorpr...